Bloc de Links

A finals de l’any passat Renfe anunciava un remodelament de la seva pàgina web, en vistes a fer-la més usable, accessible, i facilitar la compra de bitllets per internet. Bé, no sé si realment han aconseguit millorar la compra de bitllets, però en qualsevol cas en aquest article ens dedicarem a analitzar, amb certa profunditat, els greus errors comesos en la renovació de la web d’aquesta empresa pública.

En primer lloc, si fem una ullada a l’empresa, veiem que sent pública està obligada (almenys moralment), a proporcionar accés als continguts i la informació amb les màximes facilitats per a tota la població, complint els estàndars d’accessibilitat (compliment que fins ara sembla que és deficient) per a que les persones amb discapacitats puguin accedir-hi sense complicacions.

Malgrat tot, aquesta obvietat no ha evitat que el disseny i la programació de la nova web de Renfe semblin una laboriosa estratègia per a desafiar aquests estàndars. Començant per l’essencial de qualsevol pàgina web, d’una empresa pública o no, esperaríem que el codi HTML i el CSS fossin vàlids, però ens trobem amb ni més ni menys que 28 errors de validació de l’HTML (entre ells l’ús de tags propietaris d’Internet Explorer i no estàndar com <bgsound>, per posar música de fons), i alguns errors menors de CSS.

Accessibilitat: requisit per uns, fotesa per d’altres

Quant a l’accessibilitat, tema central i prioritari en una pàgina d’una empresa pública com ja hem dit, ens trobem en primer lloc que la web fa servir sovint taules, més lentes de renderitzar que els divs (capes), per a mostrar contingut o menús, quan en realitat és un element que exclusivament serveix per a representar dades en format de taula. Això, que a primera vista pot no percebre’s com a obstacle, ho és per als lectors de pantalla, les eines que fan servir les persones amb discapacitats visuals. Aquests lectors de pantalla llegeixen les pàgines web en veu alta, i si aquestes no estan fetes correctament i tenen elements no accessibles, confondran a l’usuari i aquest no podrà accedir a la informació.

Ens trobem també amb que els botons d’ús normal (com “Horarios”, “Plano”), no són en realitat botons en el codi, sinó imatges que quan hi cliquem s’accionen per Javascript i executen alguna acció. Detenim-nos un moment a analitzar les conseqüències d’això:

• Les imatges (en HTML <img>)  són elements que serveixen per a mostrar contingut visual que no sigui text: fotografies, diagrames, en general complementant la informació textual. No són un element d’interfície.
• En intentar emular-les com a element d’interfície mitjançant Javascript, estem limitant l’ús de la web a aquells navegadors que soporten Javascript (que si bé són la majoria, no són tots).
• Com si no n’hi hagués prou, en el terreny de la usabilitat veiem que el “botó” no és identificable ja que el cursor no canvia quan s’hi passa per sobre, ni ens indica de cap altra manera que és clicable.

En cas que no tinguem el Javascript activat o disponible, no podem clicar botons d’ús totalment obligat per a consultar horaris: quina utilitat té la web aleshores? La gràcia és que la inoperativitat de la pàgina sense Javascript no es limita als botons: els formularis de selecció de població no contenen cap població. L’enllaç de “Última hora”, per a consultar les darreres notícies, no carrega cap pàgina. No podem canviar d’idioma. En definitiva, sense Javascript la pàgina web de la Renfe és poc més que un bonic fons d’escriptori.

Un altre tema és l’abús de recursos estètics poc accessibles (com el Flash), que seria justificat si aportessin informació. Un exemple d’ús gratuït de Flash és a la capçalera, totalment estàtica i que es podria substituïr perfectament per una imatge normal i corrent. En altres seccions, però, el contingut primordial està a dins del Flash i és poc o gens accessible, com a l’apartat de Promocions i Ofertes.

Òbviament, ens trobem també un clàssic entre els elements no accessibles: els enllaços amb la propietat href=”#”, que (altre cop) són titelles sense vida accionats per Javascript. Si no el tenim activat, no funcionen. I els motors de cerca, en la seva dura tasca indexant la Web, no seguiran l’enllaç perquè literalment no va enlloc, deixant d’indexar tot el contingut corresponent a l’enllaç.

Com a darrer element no accessible, podem comprovar que la major part de la web fa servir frames: sí, aquells elements dels anys noranta que ens permetien ajuntar tres o quatre fitxers HTML en una sola pantalla, simulant una capçalera, una barra lateral on hi havia el menú… i que desgraciadament els lectors de pantalla, els motors de cerca i fins i tot les impressores no acaben d’entendre gaire bé. Una perla de l’antiaccessibilitat, en definitiva.

Per a mesurar objectivament el desastre d’accessibilitat d’aquesta pàgina, només cal indicar que genera 70 errors de nivell 2 segons el validador d’accessibilitat TAW (comproveu-ho vosaltres mateixos). Recordem que per a les webs de l’Administració i de les empreses públiques, s’obliga legalment a complir el nivell 2 d’accessibilitat (les famoses dues A’s), és a dir, zero errors.

Rendiment: l’ample de banda és gratuït!

El tema del rendiment tampoc és el fort d’una pàgina web com la de Renfe, que resulta tenir moltíssimes visites diàries a més. Conscients de que l’ample de banda és gratuït i que la paciència de l’usuari també, en carregar la pàgina principal se’ns descarreguen ni més ni menys que 1.08 MB de dades, dels quals, això si, el segon cop que hi entrem només se’ns descarregaran 1.07 MB. Una ganga.

D’aquest megabyte descarregat, el 75% correspon a fitxers de Javascript (almenys és coherent! La pàgina sencera en depèn) i aproximadament un 15% són arxius en Flash. Contra tot pronòstic, ens trobem que un dels fitxers de Javascript està duplicat (es carrega dues vegades), però a ningú li importa. Que només a la pàgina principal es carreguin 7 fitxers de Javascript en total, 3 fulls d’estils i 8 imatges de fons tampoc sembla treure la son al responsable d’aquest projecte.

Conclusions

Com a conclusió podríem extrapolar que aquest projecte ha estat curt de temps, amb presses, sense optimització ni revisió per part de ningú i amb el termini apremiant per a presentar-la al públic. Malgrat aquesta suposició, que sembla bastant lògica, el més trist és que si ens fixem en el pressupost del projecte els dubtes sobre l’escassetat de recursos afloren.

Segons les adjudicacions de concursos públics de l’Administració publicades fa dos mesos, el 26 de Maig del 2008, el pressupost pel projecte és de 550.000 €.

Tags: accessibilitat, anàlisi

This entry was posted on Dimecres, Agost 6th, 2008 at 9:04 am and is filed under Punt de mira. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.